Set i mig

Set i Mig
El set i mig és un joc de cartes molt senzill que es juga amb la baralla espanyola, treient els 8 i 9s. Es tracta d'aconseguir acostar-se al 7 i 1/2, sense sobrepassar-lo. Els valors de les cartes són:

• de l'1 al 7, els seu valor.
• la sota, el cavall i el rei valen 1/2.

S'anomena banca a la persona encarregada de repartir les cartes; ell haurà de competir amb els altres jugadors al final. Seguint l'ordre de les agulles del rellotge, la banca va donant una carta a cada jugador; cada jugador només podrà amagar-ne una, la resta estarà cap amunt. Sempre que vulgui es podrà plantar i passar el torn. Si a l'anar demanant cartes superés el 7 i 1/2 quedaria eliminat. Si un dels jugadors fa el 7 i 1/2 passa a ser la banca i s'emporta el doble del que ha apostat, si aquesta no aconsegueix fer el mateix.
Exemple de joc de dues persones;

1. Els jugadors fan l'aposta mínima d'entrada.
2. La banca situa davant del jugador una carta cap per avall.
3. El jugador mira la carta i escull si es planta o si vol seguir amb una de nova. Si vol pujar l'aposta ho ha de fer abans de veure la nova carta.
4. Si seguís el jugador hauria d'escollir quina carta quedaria cap per avall (la que li dóna la banca o la que li havia donat al principi).
5. Seguit del lliurament d'aquesta carta el jugador tornaria a escollir si es planta o segueix.
6. Ara és el torn de la banca. La banca mira la carta que tenia sobre la taula i escull si es planta o segueix (es seguiria a partir d'aquí el mateix procés que el jugador. L'únic que canviaria seria qui li donava la carta).

Text descriptiu. VIC

Vic és la ciutat capital de la comarca d'Osona, al centre-nord de Catalunya. La seva situació geogràfica, a només 69 km de Barcelona i 60 km de Girona, n'ha fet una de les capitals de la Catalunya central.

Ubicació

Vic se situa al nord-est de Catalunya. És la capital de la comarca d'Osona i és al centre de la plana de Vic. Es troba a uns 69 km de Barcelona i a uns 60 km de Girona.
Història
El nom original romà de la població fou Ausa, com en testimonien les monedes romanes i ibèriques que s'han conservat. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i el d'Ausa, construida entre el 120 aC i el 110 aC.[1] En l'època visigòtica fou anomenada Ausona.

Durant els segles VIII i IX, Vic formà part de les marques que separaven les forces franques de les islàmiques. La ciutat fou destruïda el 788 durant una incursió musulmana. Posteriorment, només un dels barris (Vicus, barri en llatí) seria reconstruït, amb el nom de Vicus Ausonensis. D'ací en derivaria el nom de Vic quan Guifré el Pilós repoblà la part alta de la ciutat el 878, cedint el control de la part baixa al bisbe perquè s'hi fes la seu. A partir d'aquell moment, la ciutat seria governada conjuntament pel comte de Barcelona i el bisbe de Vic.

Toponímia
El nom d'aquest municipi s'escrivia antigament, i durant segles, en la forma Vich, en grafia tradicional catalano-occitana. D'ençà de la primeria dels anys 1980, l'ortografia oficial és Vic, en aplicació de les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, el que desfà la unitat de grafia entre occità i català. La grafia Vich és manté en el cognom Vich, unes 3.000 persones el porten arreu, i la forma Vich és la mateixa que porten les poblacions de igual nom a Occitània i Suïssa.